Poble del municipi de Baix Pallars, situat al Pla de Corts, a llevant de l’estany de Montcortès. L’església parroquial és dedicada a Sant Martí.
El lloc havia format part del marquesat de Pallars i formà municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia, a més els pobles de Bretui, Mentui, Peracalç i Sellui, l’antic llogaret de Cabestany i el despoblat d’Ancs.
En un prat al sud de l’Estany de Montcortès trobarem una zona d’acampada, a uns 1000 mts. del poble de Montcortès, a sobre de la carretera que va a Mentui, Peracalç i Cabestany i, al límit de la zona PEIN.
Aquest estany, inclòs dins la zona PEIN, d’origen càrstic, és una de les escasses mostres de zona lacustre natural que existeix al Prepirineu; situat a 1065 m. d’altitud, té una sola cubeta i una fondària màxima de 30 m., l’entrada de l’aigua és subterrània, aquest fet li ha donat un caire misteriós i llegendari. A més a més de la seva riquesa faunística (aus aquàtiques), piscícola i paisatgística.
Cal tenir en compte que el terreny limita amb la zona protegida a fi de no incórrer en incompatibilitats.
A l’estany i el seu entorn hi ha un ampli ventall de recorreguts per les seves rodalies que es poden realitzar caminant (trekking o senderisme) o amb bicicleta (mountain bike). El Consell Comarcal del Pallars Sobirà, l’estiu del 1996, va editar un llibret de rutes de senderisme, vàries de les quals passen per l’Estany de Montcortès i les rodalies.
El lloc havia format part del marquesat de Pallars i formà municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia, a més els pobles de Bretui, Mentui, Peracalç i Sellui, l’antic llogaret de Cabestany i el despoblat d’Ancs.
En un prat al sud de l’Estany de Montcortès trobarem una zona d’acampada, a uns 1000 mts. del poble de Montcortès, a sobre de la carretera que va a Mentui, Peracalç i Cabestany i, al límit de la zona PEIN.
Aquest estany, inclòs dins la zona PEIN, d’origen càrstic, és una de les escasses mostres de zona lacustre natural que existeix al Prepirineu; situat a 1065 m. d’altitud, té una sola cubeta i una fondària màxima de 30 m., l’entrada de l’aigua és subterrània, aquest fet li ha donat un caire misteriós i llegendari. A més a més de la seva riquesa faunística (aus aquàtiques), piscícola i paisatgística.
Cal tenir en compte que el terreny limita amb la zona protegida a fi de no incórrer en incompatibilitats.
A l’estany i el seu entorn hi ha un ampli ventall de recorreguts per les seves rodalies que es poden realitzar caminant (trekking o senderisme) o amb bicicleta (mountain bike). El Consell Comarcal del Pallars Sobirà, l’estiu del 1996, va editar un llibret de rutes de senderisme, vàries de les quals passen per l’Estany de Montcortès i les rodalies.
A l’estany de Montcortès podem trobar també, espècies d’ocells característiques de les zones humides, que viuen en el canyissar que l’envolta, com ara el cabusset, la fotja i el balquer. A més el Pla de Corts és la zona del Pallars Sobirà amb major nombre i varietat d’aus, sobretot rapinyaires: el milà reial, l’aligot, l’aufrany, el voltor i el trencalòs.
També s’hi poden trobar altres animals típics del Pre-pirineu com són: l’esquirol, el senglar, la llebre, la perdiu, la guatlla....
Pel que fa a animals aquàtics, a més, dels ànecs hi ha truites, carpes, una mena de crancs autòctons i granotes.
També s’hi poden trobar altres animals típics del Pre-pirineu com són: l’esquirol, el senglar, la llebre, la perdiu, la guatlla....
Pel que fa a animals aquàtics, a més, dels ànecs hi ha truites, carpes, una mena de crancs autòctons i granotes.
